Guies de lectura

Cada nova lectura la professora Montserrat Morera elabora unes guies de lectura amenes, que sembla que t’acompanyin del bracet en el camí d’endinsar-nos en noves aventures, personatges…

Us presentem per títols totes les guies de lectures del CLUtopia:

Tòquio blues

DIARI DE LECTURA

Fins a la pàgina 50

Divendres  12 d’abril

Toru Watanabe de 37 anys escolta a l’aeroport d’Hamburg una vella cançó que li fa recordar fets de la seva joventut. Hem de tenir paciència per saber el nom del protagonista, qui és la Naoko i els fets de finals de la dècada dels 60 del segle passat, quan ell tenia 18 o 20 anys.

L’escriptura l’ajudarà a entendre i assimilar el passat:

“És per això que escric aquest llibre. Perquè si no escric les coses no sóc capaç d’entendre-les com cal.” P. 12.

De mica en mica, ens assabentem d’allò que va passar a l’Institut i a la Universitat de Tòquio on Toru viu en una residència on hi ha una gran zelkova i que fa “olor a socarrim”, és a dir,  que oculta una manipulació dels estudiants i possibles corrupcions.

Les zelkoves poden arribar a una altura de 30 metres d’alçada

El protagonista estudia Teatre, sense convicció, i llegeix molt llibres no habituals entre els seus companys.  Precisament, es fa amic de Nagasawa per la seva comuna afició a la lectura dels clàssics:

“Per això els llegeixo. Si llegeixes els mateix que tothom, acabes tenint les mateixes idees que té tothom…” P. 39.

El Toru es posa a treballar a temps parcial a una tenda de discos i la Naoko compleix 20 anys. Ho celebren d’una manera especial.

Trobarem, al llarg de la lectura, diverses opinions sobre l’amor, l’amistat i el sexe en destaco aquestes dues:

“… és impossible que algú pugui protegir sempre una altra persona. (…) ¿Hauria d’anar enganxada a tu tota la vida? ¿no veus que no és equilibrat? No es pot dir ni que sigui una relació. ” P. 14.

“…vaig preguntar a en Nagasawa si ell, que ho havia fet més de setanta vegades, no se sentia buit.

–Si et sents buit és que ets una persona com cal. Me n’alegro –em va contestar–. No se’n treu res, d’anar-te ficant al llit amb noies que no coneixes. Només fa que t’acabis fent fàstic. A mi em passa el mateix.

–¿Doncs per què no pares?”P. 43.

En parlarem.
_____________________________________________________________________________

Fins a la pàgina 155

20 d’abril

El Soldat d’Assalt, el curiós company d’habitació de Toru, li regala una cuca de llum  que ell deixa en llibertat. Observem com es converteix amb una expressió dels anhels inconcrets i inabastables del protagonista en aquest fragment de prosa gairebé poètica.

castellà: luciérnaga, anglès: flyfight, francès: luciole

“Quan la cuca va desaparèixer, el seu rastre de llum es va quedar una bona estona dins meu. Vaig tancar els ulls i vaig veure com la seva llum feble i apagada errava per la foscor com una ànima que ha perdut el nord.

Vaig allargar la mà cap a aquella foscor diverses vegades, però els meus dits no van tocar res. Aquella llum lívida sempre era una mica més enllà.” P. 56.

Heu tingut mai una experiència semblant?

En aquesta novel·la hi trobem reflectits llocs reals i fets històrics i socials, alguns dels quals formen part de l’experiència vital de l’autor. Per exemple: el poble de Kobe d’on són Toru i Naoko que es el poble natal de Murakami, el fet històric de la revolta estudiantil de principis de 1969 conseqüència del maig francés de 1968 o el problema social del suïcidi juvenil al Japó.

Us proposo que busqueu informació sobre la ciutat de Kobe i mireu de relacionar-la amb la cuca de llum.

Murakami aconsegueix crear un clima màgic gràcies principalment a les imatges que ens retraten personatges i ambients, veiem-ho en aquesta descripció de la Midori cuinant:

“Es movia amb rapidesa i agilitat, fent quatre operacions a la vegada. Tan aviat tastava alguna cosa que bullia com trinxava algun ingredient al tallador; tan aviat treia algun plat de la nevera com rentava l’olla que havia acabat de fer servir. Vista d’esquena semblava un percussionista indi. Era com si anés tocant ara una campana, ara una planxa, ara un os de búfal. Cada moviment que feia era precís i efectiu, i mantenia un equilibri perfecte. Me la mirava embadalit.” P. 78.

Per cert, les referències musicals són molt freqüents sobretot ara que apareix el personatge de la Reiko. M’ha cridat l’atenció l’aparició de la cançó Here Comes de Sun desperta la mateixa sensació que vaig tenir quan, fa pocs dies, em van enviar aquesta versió:

http://www.youtube.com/watch?v=Ov8w6MkAjmo

Amb aquesta bona sensació acabo, de moment.

_____________________________________________________________________________

DIARI DE LECTURA

Final

Dijous  25 d’abril

Tot llegint m’han cridat l’atenció dues expressions que trobo molt expressives i que potser no es fan servir massa, ara mateix. La primera es ser un o una esca, tal com apareix en aquest fragment de la pàgina 162:

“M’estimo més ser una esca de primera que no pas un llumí de segona”

L’esca és un material sec fet d’un bolet que ajuda a encendre el foc, com que és un procediment antic i treballós. és més fàcil encendre un llumí; encara que si tens una bona esca i manya, ets més autosuficient.

Existeix una expressió similar: Més val ser cap de sardina que cua de lluç.

L’altre frase feta que apareix al text és donar-se corda. La utilitza diverses vegades el Toru:

“Ara l’únic que em queda és buscar feina aquí al barri que només em prengui tres o quatre dies a la setmana. Quan l’hagi trobat començaré a donar-me corda cada dia.” P. 252.

Suposo que ja enteneu què vol dir.

És curiós que, després de molt temps sense llegir-la ni escoltar-la, he vist la mateixa frase en una campanya publicitària d’una entitat bancària intervinguda per l’estat. Ja ho comentarem.

Per altra banda, us haureu fixat que el text està ple de noms de llibres, tots els títols hi són per alguna cosa: tenen un sentit. Fixeu-vos en l’argument de La muntanya màgica, que el protagonista llegeix mentre és al refugi on intenta curar-se la Naoko:

ca.wikipedia.org/wiki/La_muntanya_màgica

Una cosa similar passa amb Sota la roda de Herman Hesse que Naoko llegeix quan perd l’esperança de viure amb la seva estimada:

http://es.wikipedia.org/wiki/Bajo_las_ruedas

Però, aquí s’hi amaga, a més a més,  un dels temes de la novel.la. Quin pot ser?

La tristesa que sent el protagonista està expressada, a la meva manera de veure, d’una forma magistral quan projecte el seu dolor en la primavera que no aconsegueix gaudir:

“… jo em vaig quedar mirant les flors del cirerer. En la foscor de la primavera semblaven grumolls de carn que haguessin sortit després de rebentar la pell. El jardí estava saturat d’aquella olor intensament melosa, com de carn podrida. ” P. 257.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3561328/20090325/noticia.html

Els cirerers florits que al Japó són tot un esdeveniment i, alhora, un símbol de renaixement.

Com a final, aquí teniu un fragment de la versió cinematogràfica de la novel·la. Quedem-nos amb aquestes belles imatges i paraules.

http://www.youtube.com/watch?v=BO5_ABKOtTw

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s