Demà sessió presencial
Dilluns 19 de febrer
17 hores
Aula Utopia
Institut Bernat Metge
El diari d’Anna Frank
Reply
El diari d’Anna Frank 3
Ari Folman, David Polonsky (2017) El diario de Anna Frank, Barcelona: Penguin Random House. Pàg. 122.
Aquesta il·lustració correspon al següent fragment que el dia 28 de març de 1944 Anna Frank va escriure al seu diari:
La mare es pensa que Peter està enamorat de mi. Què més voldria jo, francament. En aquest cas estaríem en paus, i podríem esperar-nos molt més fàcilment. Admeto que en companyia dels altres ens llancem més d’una miradeta, i que de vegades ell em mira els clotets, però jo no hi puc fer res, oi?
Heus ací, doncs, que em trobo en una situació difícil.
La mare està en contra meva, i el pare tanca els ulls davant el combat tàcit entre la mare i jo. La mare està trista, perquè m’estima molt; jo no estic trista del tot perquè sé que ella ho està per manca de comprensió.
I Peter… jo no vull pas renunciar a Peter; és la mateixa gentilesa, i l’admiro tantíssim! Això que hi ha entre nosaltres podria arribar a ser tan bell! Per què hi han de ficar el nas els vells?
Per sort estic acostumada a ocultar els meus sentiments, i aconsegueixo admirablement no demostrar-los que estic boja per ell.
Com acabarà aquest amor? Tindran temps de gaudir-lo?
El diari d’Anna Frank 2
Us presento la família i els companys i amics de l’Anna.
Aquí teniu el lloc on viuen amagats.
I com s’imagina Anna que pot ser una deportació.
L’Anna sovint es sent angoixada.
Sabeu en quina pintura s’inspira aquesta vinyeta de còmic?
Sort que l’humor l’ajuda a soportar la presó, les privacions i la por.
Aquestes il·lustracions són d’una novel·la gràfica acabada de publicar. Els mateixos autors n’estan fent una pel·licula d’animació.
Torna el Club de Lectura
Llegirem el diari d’una adolescent que explica com viu tancada en un amagatall.
Una història real que és increïble.
Com és possible que el diari que li van regalar quan va fer 14 anys faci que no ens oblidem d’ella?
Per què continua estant d’actualitat?
Notícia de l’octubre de 2017
De tot això i de més parlarem en aquest blog i en la sessió presencial del
dilluns
19 de febrer
a les 17 hores
a l’aula Utopia.
CURS 2017-2018
Comencem el curs amb poesia:
Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.
I, tanmateix, la remor persisteix.
I amb música…
Ramon Muntaner, “Aquesta Remor” Miquel Marti i Pol
Un bon curs musical i poètic!
Un monstre em ve a veure 3
Ens veiem demà dilluns dia 3 d’abril.
Parlarem del significat de les històries que el monstre explica, com haureu pogut comprovar, són una mena de contes o faules que fan rumiar i sempre estan en relació amb Conor: per exemple amb la ràbia que sent i que l’impulsa a la destrucció.
Escena de destrucció
El jove actor que fa de Conor a la pel·li és Lewis MacDougall fixa’t en el que diu en aquest fragment d’entrevista.
Fins aviat!
Un monstre em ve a veure 2
El monstre va a veure Conor quan tothom l’ha abandonat o està a punt de fer-ho: el pare, el gat, l’amiga Lily a la qual sembla que vulgui expulsar de la seva vida.
Conor està desesperat, no vol fer llàstima i s’està enfadant de valent amb el món.
No te ganes d’escriure la seva vida com dóna de tasca la senyoreta Marl. Ell no està per històries i, aleshores, el monstre diu que n’hi explicarà tres. I no només això sinó que al final la quarta història l’explicarà ell, dirà la veritat que porta dins i que no vol que sigui certa: el seu monstre interior.
Ens hem d’imaginar el monstre per fora i per dins, ens hi ajuden, els dibuixos de Jim Kay i les paraules de l’escriptor Patrick Ness.
Aquestes pàgines són fonamentals:
Són d’una edició especial de la novel.la editada l’any passat a Barcelona amb il·lustracions i fotografies magnífiques, i molta informació sobre l’autora que va tenir la idea Siobhan Dowd, el novel·lista que la fa escriure i, sobretot, la pel·lícula de J. A. Bayona.
Club de Lectura del 3 d’abril
Abans de que el llibre fos un èxit i abans que es convertís en pel.lícula.
Siobhan Dowd
Siobhan Dowd, que treballava per aconseguir igualtat d’oportunitats per a tots els nens, nenes i joves, es va convertir en escriptora d’èxit i va tenir una idea que l’havia de portar a escriure el seu cinquè llibre. No ho va poder fer, perquè el monstre de la malaltia la va matar. Va deixar els beneficis dels seus llibres per ajudar els infants i els joves.
iobhandowdtrust.com/about-siobhan/
J. A. Bayona Patrick Ness
La idea de Siobhan Dowd va passar a Patrick Ness que va afegir idees pròpies i la va escriure. Després el director de cinema de cinema Juan Antonio Bayona va quedar enamorat de la història i la va convertir en una pel·lícula fantàstica.
https://www.youtube.com/watch?v=HmnLH3gNGAQ
Els animals de Roal Dahl
Els animals són bons amics dels nens i Roal Dahl els ha dedicat algunes obres com:
En el relat “Edward el Conqueridor”, el protagonista no és Edward, només un d’aquests adults dolents que sovintegen en l’obra de Dahl. El personatge principal és un gat preciós que ens reserva una sorpresa:
“El gato se había sentado en la hierba y les miraba de soslayo. Tenían sus ojos una velada expresión introspectiva, algo curiosamente sabio y reflexivo, y en torno a la nariz mostraba un delicadísimo gesto de desdén, como si aquellos dos seres de edad madura — el uno menudo, regordete y rosado; flaco y sudoroso en extremo el otro— fuesen motivo de cierta sorpresa pero escaso interés. Muy largo y sedoso, de un gris puramente plateado y sin el menor matiz de azul, el pelaje del animal era, desde luego, inusitado en un gato.”
Es tracte d’un gat amb habilitats musicals especials que apareixen quan escolta una de les peces que apareixen en aquest enllaç.
Els personatges preferits de l’autor són nens i nenes, animals i éssers humans que no han enterrat la seva època d’infantesa i són sovint maltractats.
Ens hi identifiquem?
De tot això i de més en parlarem demà:
Dilluns 14
a les 17 hores
a l’Aula Utopia de l’Institut Bernat Metge
Els records de Roal Dahl
Roald Dahl explica a la seva obra El nen que no vol fer una autobiografia sinó només explicar uns records de la seva infantesa:
“Cap d’aquestes coses no és important, però cadascuna em va fer tanta impressió que no me les he pogut treure mai del cap.”
Segur que tu també tens alguna anècdota que t’ha quedat gravada al cervell i potser la lectura d’algun fragment de Roald Dahl te n’ha estimulat el record.
De fet, això és el que fa la lectura, fer-nos adonar de coses que sinó ens passarien desapercebudes o les oblidaríem. Llegir és com posar-se unes ulleres especials per veure-hi millor i descobrir nous mons.
Et convidem a redactar un petit comentari escrit, relacionant la lectura dels textos de Dahl i els records de quan eres petit. Porta’l a la sessió presencial del proper dilluns 14 i en parlem.
Després, pots redactar el text definitiu i presentar-lo per escrit o en un vídeo de no més de 3 minuts.
Club de Lectura Utopia (CLUtopia) 